Aura
Gabriel Ventura, Rosa Tharrats i Marina Herlop.
Disseny lumínic amb Manel Quintana
–
Micro Òpera
–
Aura, una òpera del segle XXI concebuda pel poeta Gabriel Ventura, la compositora Marina Herlop i l’artista visual Rosa Tharrats, es presenta com una evocació escènica de ressonàncies medievals amb un fort component panteista.
Situada al segle XIII, la protagonista d’Aura fuig d’un món devastat per les guerres de les croades del papa Innocenci III i es refugia en un bosc del Llenguadoc. Allà troba una font en què se li apareix l’Àngel de les Aigües, amb qui manté una conversa sobre la seva condició de refugiada. L’aigua, en les seves diverses manifestacions, se li revela com a “porta i mirall”, com a esperança i “gràcia del pensament”.
Aura és una invocació de cants melismàtics i ecos digitals, poblada d’éssers aquàtics i veus del més enllà. Personatges incorporis i plasmàtics, possibles criatures d’un futur interespècie.
Aura és un cant contra les devastacions de la guerra i un homenatge a la natura com a espai d’imaginació, refugi i pensament. En aquesta ocasió, l’obra es presenta en una nova adaptació escènica pensada especialment per al festival Magmàtica.
Coporducció de MACBA, CCCB i Liceu.
–
Divendres 2 octubre – 19.30 h, 20.15 h, 21.00 h
Preu: 3,00 €
Gabriel Ventura
És escriptor i artista. Partint de la poesia, la seva obra es desplega en múltiples direccions: l’assaig, la performance, la investigació o la imatge en moviment. Entre els seus últims llibres destaquen W (2017), La nit portuguesa (2021) —crònica de rodatge de la pel·lícula d’Albert Serra Liberté—, El millor dels mons impossibles (Anagrama, 2025) i Apunts per a un incendi dels ulls (La Bella Varsòvia, 2026) —poemari exposició. Les seves obres s’han exposat a festivals i espais com MACBA, MNAC, TBA21 Thyssen-Bornemisza, Museu Tàpies, Festival Eñe o Framer framed, entre molts d’altres. Els seus poemes s’han traduït a l’anglès, el francès, el grec, el neerlandès, el turc i el portuguès. Entre els seus treballs més recents hi ha la microòpera Aura (2025), creada amb Marina Herlop i Rosa Tharrats. A més, ha col·laborat en la investigació històrica i literària de LUX, el darrer àlbum de Rosalía. El resultat de la investigació s’ha publicat al LUX ZINE, juntament amb les lletres de la cantant. Recentment ha estat premiat amb la Beca Finestres d’Assaig. És professor a BAU i director del festival POESIA i+.
Rosa Tharrats
Investiga sobre determinats patrons de la natura de manera intuïtiva a través de tota mena de materials naturals o artificials. Fa especial èmfasi en les relacions orgàniques que aquests estableixen amb nosaltres i la interacció entre allò mineral, allò vegetal i allò industrial. A partir d’un arxiu compost per objectes familiars, teixits, peces de roba i elements recollits al seu entorn, sorgeixen una sèrie de narracions sensorials que articulen connexions i contrastos entre allò vaporós i allò salvatge, allò visible i allò invisible.
Al llarg de la seva carrera ha col·laborat amb artistes com Albert Serra, Jordi Colomer o Donna Huanca i ha exposat de manera individual a la Galeria Ehrhardt Flórez (2022); Museu de L’Empordà, Figueres (2020), la Galeria Bombon Projects, Fonteta (2020), o la Galeria Cadaqués, Cadaqués, (2015). També ha participat en exposicions col·lectives com ‘Apunts per a un incendi dels ulls’, Panorama 21, MACBA, Barcelona, 2021-22, ‘En un altre temps anaves molt elegant’, Galeria Heinrich Ehrhardt, 2021; ‘A Joseph Beuys’, Galeria Cadaqués, Cadaqués (2016) o ‘I escolto els teus passos venir’, Galeria Heinrich Ehrhardt, Madrid (2018).
Marina Herlop
Formada al Conservatori, utilitza el piano i la veu com a úniques eines per fer música i experimentar amb l’harmonia i la melodia. El seu primer àlbum va ser Nanook (Instrumental Records, 2016). En el seu segon treball, Babasha (Aloud Music Ltd, 2018), va afegir textures electròniques i efectes a les seves composicions, un procés que la va introduir al món de la música electrònica. El seu últim àlbum, Pripyat, és una contraposició als dos treballs anteriors. El que defineix Marina Herlop és la voluntat d’arrossegar la música cap al futur i trobar fórmules que li semblin estèticament atractives. Aquesta premissa ha guiat el seu procés creatiu des de l’inici, conferint coherència a tot el seu treball.
